Missatge dels profes

Deia un savi que “la vida només es transmet fent l’amor, ja sigui procreant, obrant o resant, i allà on no hi ha amor, només hi ha una caricatura de la vida, avorriment i mort”. En el nostre taller ens hem fet ressò d’aquestes paraules i ens dediquem a això, a fer l’amor. El fan les paraules entre elles, les causes amb els efectes, la forma amb el seu clàssic amant: el contingut; les aparences amb els desitjos més ocults. I el resultat, com acostuma a passar quan es fa l’amor, són uns bonics i petitons fillets: els textos. N’hi ha de més curts i de més llargs, poètics o irònics, tendres i, fins i tot terrorífics. De manera que, quan els llegiu, preneu-vos-ho com si uns pares us ensenyessin la foto de les seves criatures que, per descomptat, són les més boniques del món.

divendres, 28 de març del 2014

RETRAT D’UN ARTISTA I AMIC
  
                                       “No ens podem permetre deixar de ser actius.”

Ens vam conèixer, a la terrassa de l’Ateneu la primavera del 2007. Les seves llargues patilles en bandolera, les arracades d’anella a cada orella, el barret de palla panameny, les ulleres anys 70, anells de plata amb calavera, com un pirata gipsy king de Gràcia, la camisa multicolor, els pantalons informals, les botes de punta i el bastó negre dalinià amb mànec de plata en forma de llebrer el feien ben original. El seu posat mostrava una capacitat comunicativa gens usual a l’ambient “ateneista”. Molts arenyencs se’l miraven de reüll, desconfiats. Era divertit veure la seva expressió de sorpresa.

Després d’unes canyes i d’una llarga conversa sobre música i pintura, amb molt de feeling, em convidà al seu apartament per veure la seva obra. La sala-estudi era plena de quadres. L’habitació plena de llibres, discos, quadres, amb ordinador i la llitera elevada.
Em va mostrar retrats i gravacions de les seves actuacions musicals com a solista llatí en diverses formacions laietanes i a la plaça del Raspall, on va néixer i viure molt temps i on hi té encara la família i amics, que visita cada any a les festes de Gràcia.

A la terrassa hi havia instal·lat el cavallet amb una tela a mig pintar i pinzells plens de pintura de tota mena, amb tubs de colors esparsos damunt la taula i les cadires. Vam fer unes copes de vi i comentarem els seus retrats, l’estil, el simbolisme. I aprofitant la llum solar es va posar a pintar el quadre mig acabat. Jo me’l mirava admirat. Semblava que els colors li sortissin dels dits, del cap, del nas, les orelles... A poc a poc el quadre anava prenent formes i colors d’estil psicodèlic, surrealista, naïf. La iconografia em recordava les obres del Bosco, Brueghel, Chagall, Dalí. Mentre pintava comentàvem les imatges i com les veiem des de la nostra perspectiva. Semblava voler implicar-me en la seva obra.

A la fira de dibuix i pintura de maig debutà a Arenys i li vaig comprar dues aquarel·les:
L’antic balneari  Lloveres i el Concert per a micos, al Palau de la Música, on participà.
Després va lamentar perdre el quadre del concert, que era molt personal. Li vaig tornar. Me’l va canviar per un quadre a l’oli de Lilit que acabava de pintar. És una imatge molt significativa per a mi, símbol mitològic de creació del topònim del meu poble, Lillet. Vaig acceptar-lo complagut. El tinc penjat al meu estudi, com una verge primitiva.

També hem coincidit a les festes de Gràcia, com l’any passat, que va poder-hi actuar.  Aquest hivern el vaig acompanyar amb el cotxe a recollir el gran quadre dels Toreros que esposà a Centelles. També vaig dur-lo a l’aeroport amb la seva amiga, pintora finesa, on s’acomiadaren fins aquesta primavera. Ella li va fer un gorro de llana hippy, que ell ha portat complagut tot l’hivern, en lloc de la txapel·la que duia els hiverns, amb l’armilla, la cadena de plata i l’abric de cuiro negre massa foscos per l’ambient sinerenc.
El febrer el vaig acompanyar a la seva exposició, a la sala municipal d’Arenys de Munt.
Per a la propera primavera el regidor de cultura li ha proposat exposar a Arenys de Mar.

Hem fet moltes canyes, infusions i dinars a casa i als restaurants. Com ahir mateix. Espero que l’amistat continuï per molts anys. I que la seva pintura sigui reconeguda. Malgrat les seves dificultats té una activitat i una consciència envejable. Salut, amic!

                       A. M. L. Casals



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els vostres comentaris ens ajuden i ens animen. Gracies pel teu temps.