FINESTRALS FLORITS
Primer s’esbatana alguna cosa, es desabilla i
es mostra, i ella, ja té a l’abast els seus finestrals florits.
Entra al seu museu particular i troba penjats
els quadres de Les roses d’Henri Fantin-Latour, Dàlies de Paul
Cézanne, Les peònies d’Anselm Feuerbach, Jardí amb gira-sols de
Gustav Klimt, Rosa i dues peres de Georg Flegel, Gerro amb gladiols
de Van Gogh. El vermell disparat i sagnant d’Anish Kapoor. A Venècia, la
finestra canviant de James Turrell se li presenta com un bany de cromoteràpia.
Mai ha sentit tanta quietud (mai millor dit) dins d’un quadre, quasi com quan
de nena l’asseien a la butaca d’escai vermell i blanc, amb el cap dins de
l’assecador de la perruqueria, amb la toga tibant a punt. Sentia un gran
silenci, però del revés.
La pila de paletes amb colors de pintura a
l’oli també se li mostren molt sovint com un finestral florit: els gruixos dels
colors plantats a la part superior i al mig les barreges, l’olor de trementina,
algun regalim i alguna lletra escrita amb puny infantil feta amb un pinzell de
marta, ja vell, que la multiplica: AAAike, JJJoan, MMMaria. Blaus profunds,
rojos i carmins violents, verds afinats... Agafa el tub de pintura ocre amb una
carícia. Pensa: “L’ocre imprescindible. Si estimes l’or de la llum, estimes
l’ocre”.
Quan passeja pel carrer s’acosta als cotxets
de les mares joves i, amb el ulls, es remou indiscreta per dintre el jaç fins
que troba el cap d’un nadó desconegut que dorm: li sembla una peça ajaguda de
marbre de Brancusi. Bella, plàcida, i glaçada com el treball del cisell.
Un passeig pels Encants la transporta a
qualsevol mercat del món: el mercat celta de Santiago, ple de velles pageses
que venen pomes salvatges a solei, les parades a l’ombra de pedra amb
cansalades i caps de porc sencers arrenglerats amb la mirada clavada als
turistes. Es gira per si de cas... De nou el bullici. El caràcter dur dels
venedors al mercat egipci d’Istanbul: flascons d’essències fetes de vidre
fràgil, rassoul i esponges marines. Es llepa el sucre dolç de les puntes dels
dits quan tanca la paperina dels cigrons secs.
Tot el que desconeix també se li presenta com
un gran finestral florit: un llibre, la corda del violí, un tros de pell que es
mostra sota el jersei a l’hora de la migdiada a qualsevol hotel, un somriure
inesperat.
També l’oceà per sota.
Anna Vivancos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris ens ajuden i ens animen. Gracies pel teu temps.