LA NOIETA QUE HO SABIA TOT DE RAMON LLULL        

L’estació està plena de gom a gom. És hora punta. En Jaume, un home al voltant de la setantena, pensa que li tocarà anar dret una bona estona. S’ha passat tot el dia voltant per Barcelona: exposicions, llibreries, algunes compres... Ara ja està cansat. Arriba el tren i... comença la competició per aconseguir un lloc buit: grans i joves s’apressen per trobar un seient; en Jaume va d’un cantó a l’altre i sempre fa tard... Tot d’una, una noieta que està a punt d’asseure’s al costat d’una amiga, li ofereix el seient que anava a ocupar.

-Vol seure, senyor?

En Jaume dubta un instant...

-Sí, és clar... gràcies.

I s’asseu. La noieta, d’uns 17 anys, es queda dreta davant de l’amiga. En Jaume, un xic desconcertat, li diu:

-És que faig cara de cansat?

-No, no... però he pensat que...

-Què has pensat?

-No sé... pensava que li agradaria seure...

-Potser perquè tinc els cabells blancs?

-No, no... he vist que no trobava seient i com que vostè és més gran... ha estat un...   

-Semblo realment molt gran?

-No... bé, una  mica, però... no és qüestió d’edat...

-De què, doncs?

-No ho sé... potser d’educació... en fi...

-Bé, nena, perdona; no et vull atabalar més, no em facis cas i... moltes gràcies.

En Jaume treu un llibre i es disposa a llegir. La noieta asseguda al costat d’en Jaume, que havia anat escoltant sense dir res, obre un gran cartipàs i li diu a l’amiga:

-Què Núria, vols que fem un xic de repàs?

-Va; sí, d’acord.

-A veure: principals obres de Ramon Llull...

-Ramon Llull va escriure més de dues-centes obres, de tota mena de temes... Podríem destacar, des del punt de vista filosòfic, l’”Ars magna”; des del científic, el “Tractat d’astronomia”; “Evast e Blanquerna” que inclou el “Llibre d’Amic e Amat”, des del punt de vista de l’educació; com a novel·la, el “Llibre de meravelles” que inclou el “Llibre de les bèsties”; “L’arbre de la Ciència” és un tractat enciclopèdic... També és interessant el “Llibre de l’Orde de Cavalleria”...

A la següent estació puja un captaire: “Buenos dias y perdonen las molestias. No tengo trabajo, ni techo para dormir; tengo mujer i tres hijos... Ya sé que es muy triste pedir, pero más triste es robar...” Al compartiment del costat, dues dones que freguen la seixantena, mantenen una animada conversa:

-Celebro que estiguis tan bé, Conxita. Quants anys deu fer que no ens vèiem? Sis, set potser?

-O potser vuit o deu, ja ho veus!... que els anys passen volant...

-I els teus fills? Ja deuen ser grans...

-Casats i amb criatures.

-Caram! L’ultima vegada que els vaig veure encara no tenien parella...

-Doncs mira, tant en Joan com l’Elena ja m’han fet àvia: una nena cada un...

-Mira que bé! I què tal són les parelles? Les conec, potser?

-No crec que les puguis conèixer: ella és de Terrassa i ell de Badalona... La meva jove és una bleda; sembla estrany que el meu noi, tan intel·ligent, s’hagi deixat enredar d’aquesta manera... Sembla una mosqueta morta, però: deixa-la anar! Mira, quan la nena va fer dos anyets, li vaig comprar un vestidet molt mono, de color rosa, amb volantets... Vols creure que no li he vist mai posat? Aquesta noia és de sa mare, tot el dia està amb els seus... amb mi manté les distàncies, saps?

-Però el teu fill...

-El meu fill és un bonifaci... per evitar problemes, deixa fer... A més, s’ha de cuidar de moltes coses de la casa i com que sap cuinar...

Apareix al vagó un noi amb una guitarra i un amplificador i es posa a cantar ranxeres a tot drap. La conversa de les dues dones es perd...

En Jaume no es pot concentrar en el llibre; el desa a la bossa, treu un sudoku i es disposa a fer-lo: 7-7-7; 3-3-3... Les dues noietes segueixen amb en Ramon Llull...

-Ara parla’m una mica de la seva vida...

-En Ramon Llull va néixer l’any 1232 a Mallorca i va morir el 1315; va estudiar a molts llocs diferents... Va viatjar molt per Europa, Terra Santa, l’Àsia Menor, el Magreb i sabia moltes llengües: català, llatí, àrab...

El “músic” passa la bacina: “Muchas gracias. Buen viaje... Gracias...”

-El meu gendre, dius? És un sòmines!... Pobra filla meva, no sé pas com s’hi va embolicar... mira que nosaltres li dèiem: aquest noi no et convé... deu ser perquè era guapot... Però ja s’ho ha trobat... S’ha de cuidar de tot: de la feina, de la casa, de la nena... que només té catorze mesos... Ell és un frescales, un panxacontent, un bufanúvols... Jo, a la meva filla, l’ajudo en tot el que puc, però...

Sona el mòbil de la Conxita:

-Sí, nena?... Hola maca... Bé, bé... Demà, dius?... Sí, cap a les vuit?... No, no, ja passaré jo a buscar-la, no et preocupis... Molt bé, fins demà... De res... Un petó.

-Ja veig que et toca fer de cangur...

-Sí, però jo hi disfruto molt, eh?... Resulta que la nena demà té ioga i el talòs del seu home ha d’anar a veure el partit del Barça a la tele, amb els amics... té dallonses!...

Passa un home deixant paquets de mocadors de paper als ampits de les finestres del vagó... Al cap de poca estona, els torna a recollir... Sembla que no hi ha massa constipats...

-Fes-me un resum del “Llibre d’Amic e Amat” - li diu la noia a la seva amiga.

La Núria no fa un resum, fa un recital: argument, finalitat, interpretacions diverses... Ho sap tot d’en Ramon Llull... I ho sap explicar bé... En Jaume, admirat, li diu a l’amiga:

-Què, li posem un notable a la teva companya? En sap molt, eh?

-Oh, i tant! Millor un excel·lent - li respon ella.

-És que la meva dona és professora de literatura i ja sé una mica de què va, tot això...- diu en Jaume.

La Núria somriu lleument i s’enrojola una mica...

Poc després, la seva amiga s’aixeca, s’acomiada d’ella i es disposa a baixar. La Núria no s’asseu al costat d’en Jaume, es queda dreta tot mirant-se’l de reüll; el tren encara va ple i una altra persona ocupa el seient... Deu baixar aviat, pensa en Jaume...  

Les dues dones segueixen xerrant dels fills, de les nétes, de la jove i del gendre... i en Jaume segueix intentant acabar el sudoku: el d’avui se li resisteix...

-El meu fill és un bon jan: treballador, educat... i la meva filla és un vel de Déu; però el que és la meva jove, és una harpia i el meu gendre, un desgraciat...

-Bé, dona, però -li diu l’amiga- no t’hi amoïnis massa, pensa que és la seva vida...

-Sí, sí, la seva vida, però: són els meus fills i les meves nétes, eh?...

Tanmateix, prop de la següent estació, la Núria, la noia que ho sap tot d’en Ramon Llull, la que ha cedit el lloc al Jaume, la que s’ha estat tota l’estona dreta, es prepara per baixar del tren. Educada, mig vergonyosa, s’acomiada d’ell:

-Bona tarda. Que li vagi bé...

-A tu, nena, a tu...- li desitja, pensarós, en Jaume.  Ella baixa i desapareix, lentament, per l’andana del costat de mar...

                                                               Roc de Vallsanís