RICARDO DE VILATORRADA

Quan Ricardo de Vilatorrada Maials i Folgaroles va entrar a la oficina d’ atur, el funcionari se’l va mirar de dalt a baix. Amb la seguretat que li donava el seu cognom li va demanar el qüestionari per apuntar les seves dades. Tot allargant-li una sèrie de fulls no es va poder estar de preguntar-li què desitjava i si volia algun tipus d’assessorament. Després de donar una mirada a les preguntes li va respondre que sí, ja que d’aquells papers no n’ havia vist a la seva vida.

Després d’anotar el seu nom, va demanar- li quins estudis o experiència tenia.

La seva pràctica laboral ,- li confessà- no era gaire intensa. Participava o feia d’àrbitre en campionats de golf, o bé organitzava desfilades de moda o mostres de perruqueria dintre d’esdeveniments esportius, però l’ avorriment total el portava a demanar una feina que s’ assemblés a la de la majoria de mortals.

El funcionari parpellejà, tot dient-li que la seva demanda no encaixava en cap dels diferents perfils, per lo que creia que no calia ni oferir-li cap proposta.

Ell insistí, necessitava un canvi i volia fer-lo.

- Com a molt,- li va dir.-tinc un lloc d’aprenent de perruqueria amb un sou irrisori, o peó en les obres del tren del litoral.

- Em va bé això últim, - va respondre ràpid,- no vull saber res de perruqueries ni ornamentacions.

- Tinc un altre problema,- va afegir el funcionari.- amb aquest nom no el puc enviar a cap obra, seria la riota dels seus companys. Jo posaré Ricardo Maials, però em faria dir Cardo Metales.

- Fet. Quan començo ?

El dilluns de la setmana següent, amb un casco groc, pujà al camió que el portà a la seva verdadera primera feina. Els primers dies van ser durs i difícils, però va veure que amb les seves mans, aplanava terraplens i establia contacte amb altres homes, que com ell tenien durícies a les mans, butllofes als peus i ganes d’ arribar a la fi de la jornada. El cansament el feia dormir com una criatura.

Aviat van veure que podia portar un camió o una excavadora. Negre pel sol, fort per l’exercici, va recuperar la força que la seva insulsa i desmaiada existència havia ofegat.

I va conèixer la Matilde o millor, la va reconèixer. El dia que unes pedres van provocar un inici de despreniment i va anar a la infermeria ambulant, es va trobar amb la noia que li havia donar carbassa dos anys abans.

Quan es va presentar.- soc en Cardo Metales,- va esclafir a riure, el va abraçar efusivament i el va citar per aquella mateixa nit a casa seva.

Un nou Ricardo li va fer un gran petó. El que ella li havia negat dos anys enrere.

                                        Constança