L’ENEMIC M'HA BLOQUEJAT                             

A en Pere li havien fet un encàrrec i havia agafat un compromís, tenia que fer un escrit, però no havia estat capaç, no sabia què li passava però no li sortia res, el tema el bloquejava. El més curiós és que quan li van proposar va pensar amb una història que li havien explicat, li va semblar fàcil. L’encàrrec tractava de parlar d’un personatge que, després de superar molts entrebancs, per fi podia realitzar el seu objectiu però quan tot anava endavant, sortia un enemic que li impedia. Un enemic que a més era molt sibil.lí, no es presentava com a dolent i fins hi tot el narrador havia de mostrar certa empatia. El noi en principi havia pensat en temes una mica escabrosos o de difícil tracte i, clar, quan es posava a l’ordinador no s’inspirava. Per què li passava això si ja tenia l’ història en el seu cap?

Durant aquests dies havia tingut la mala sort de posar-se malalt, havia agafat   un refredat important que li havia derivat en  bronquitis i clar, antibiòtics, xarop, inhalador, ... estaven presents. No, no tenia ganes d’ escriure i quan ho intentava i fins hi tot s’ obligava, res. A sobre li sabia greu no correspondre amb el que se li havia demanat i amb el compromís que havia adquirit. Així és que sense adonar-se’n va començar a pensar quin enemic tenia allà que li impedia fer el que tenia de fer. Automàticament va decidir que en aquell moment el seu enemic era ell mateix que s’entestava en fer quelcom que no en tenia ganes i al mateix temps no estava preparat així és que el millor era parlar amb la persona que li havia fet l’ encàrrec i dir-li sincerament que no podia ni sabia fer el que li havia demanat. Al mateix temps va pensar que potser no era això ben bé i el que passava era que el tema li feia “yu-yu”. Però, per què no canviava i buscava una història més planera? És que això d’ escriure de dolents, enemics i mala gent ara mateix no li venia de gust, estava massa fluixet de forma, física i mental. Necessitava temes més dolços, més simpàtics, més …afectivament,… carinyosos, suaus,…Ara entenia perquè la vida dels escriptors és tan complicada i difícil, segons expliquen, sobretot aquells que els anomenen ”els negres” que treballen per encàrrec, sempre d’ un escriptor famós. Ui! per fi estava esbrinant quelcom del seu bloqueig. És que el tema no és fàcil.

En Pere sabia que això no era el que s’havia de fer però el dimecres tenien sessió del taller d’ escriptura i no volia anar sense res, així és que preneu el que bonament ens ha escrit i… un altre dia serà un altre dia, un altre tema, un altre estat d’ànim, un altre…

Aprofito per desitjar a tothom unes Bones Festes de Nadal, encara que en Pere no n’és molt fan.

                                                   Sarró de somnis