Missatge dels profes

Deia un savi que “la vida només es transmet fent l’amor, ja sigui procreant, obrant o resant, i allà on no hi ha amor, només hi ha una caricatura de la vida, avorriment i mort”. En el nostre taller ens hem fet ressò d’aquestes paraules i ens dediquem a això, a fer l’amor. El fan les paraules entre elles, les causes amb els efectes, la forma amb el seu clàssic amant: el contingut; les aparences amb els desitjos més ocults. I el resultat, com acostuma a passar quan es fa l’amor, són uns bonics i petitons fillets: els textos. N’hi ha de més curts i de més llargs, poètics o irònics, tendres i, fins i tot terrorífics. De manera que, quan els llegiu, preneu-vos-ho com si uns pares us ensenyessin la foto de les seves criatures que, per descomptat, són les més boniques del món.

dijous, 13 de febrer de 2014

DESCRIPCIÓ D'UN PERSONATGE

El veig a venir i em quedo amb la percepció que sempre tinc d’ell i que el pas del temps no ha canviat, la d’una bona persona. És un home d’aspecte fort amb barba i cabells blancs, la seva cara és gran, així com les seves faccions. Les mans, els braços, tot ell fort i robust. El seu aspecte dóna la sensació de seguretat, acolliment i bonhomia al mateix temps. És el típic personatge bo dels contes per infants, fins i tot alguna canalla del seu entorn l‘ha identificat amb aquell avi dels països del Nord d’Europa que  per les Festes de Nadal es passeja amb trineu.

Té uns 70 anys, és pare i avi. A ell, les criatures sempre li han agradat i s’hi porta bé, les seves nétes ho saben.... li fan fer tots els papers de l’auca i no cal dir que ell ho fa encantat. Després es va jubilar i, d’això ja fa uns cinc anys, es fa càrrec de fer el dinar per tota la família. Per les netes, pel fills, per la dona, pels amics,... per tothom que va a dinar a aquella casa. Així doncs, aquesta es la seva tasca: la cuina. Ah! i també la compra, cosa que fa de forma sistemàtica cada dia al matí.

S’acostuma a llevar a les 8 i mitja, es pren un cafè amb llet i es fuma un o dos cigarrets (bé, ara no perquè els metges li diuen que ho ha de deixar). Després se’n va a fer un cafè i a llegir al diari amb el seu amic a “cal Manco”. Llegeixen, comenten, parlen dels problemes que hi ha al món, i fan un que altre tomb pels voltants. Després se’n va a comprar i  a fer el dinar.

Les noies del súper ja l’ esperen “bon dia, bon dia, compra això que és fresc”. “No això no”... allà està ell escoltant i deixant-se assessorar.  Però acabarà comprant el que ja tenia pensat, la llista no falla mai.


Quan arriba a casa organitza la nevera i comença la feina, de vegades sembla un veritable cuiner de restaurant. Ha de fer més d’un menjar perquè la jove fa dieta, però una dieta diferent de la que fa la seva dona, i per tant ...ja us ho imagineu, per les nenes, pels fills, per la jove, per la dona ...   però  és  tant el domini que en té que ho porta amb una facilitat, tranquil·litat i agilitat que deixa de pasta de moniato a tots els del seu voltant. I a més tot al gust de cadascú, es admirable!! Moltes vegades, quan ja està tot preparant-se, o si fa peix o pollastre al forn, aprofita per fer mots encreuats que li agraden molt i l’entretenen. Això també deixa parat a més d’un., sembla que el menjar es faci sol.

A mi com que cuinar no m’ha agradat mai admiro molt aquesta rutina, ofici, treball, art o com ho vulgueu dir. Per la part que em toca desitjo que el meu personatge no perdi mai les ganes de fer-ho perquè llavors pla, que estarem ben arreglats.

                                                             PER MOLTS ANYS!!

                                       Sarró de somnis                                 

1 comentari:

  1. Un tresor com aquest cal cuidar-lo i estimar-lo. Si me'l vols deixar provar, a casa meva, serà ben acollit.

    ResponElimina

Els vostres comentaris ens ajuden i ens animen. Gracies pel teu temps.