VIATGE A VENÈCIA
Estimat: Instal·lada a l’ hotel,
poques hores després de la meva arribada a Venècia, sento la
necessitat d’ escriure’t. No ens hem acomiadat. Has marxat aquest
matí sense dir res i ara, en la distància, vull dir-te el que sento, per
a que coneguis el que per a mi es indispensable en la nostra relació. Em vas
conèixer en el moment que lluitava per la meva identitat, que vol dir
llibertat de ser jo mateixa. No hi he renunciat, tot i l’ amor que va
créixer ràpid entre tots dos. Comprenies i em reconeixies en la meva faceta
artística, com jo escoltava i respectava el teu món d’escriptor i professor.
Potser perquè les paraules em són molt importants, el fragment d’una poesia que
m’ha seduït, evocant un espai suspès en el temps, se m’ha endut a aquest lloc,
buscant en el silenci de la llacuna, el jardí recòndit que
suggereix vida i eternitat
Espero trobar el moment i l’atmosfera
màgica, m’ho demana un anhel íntim i el desig irrefrenable de poder-ho
plasmar després en el treball silenciós del meu taller.
Sé que desitjaves venir i ho
endevinava en la teva mirada. No. Aquest món em pertany només a mi.
L’anhel de misteri, la creació d’espais interiors només son meus. Hi entraràs
després, quan o trobi o desisteixi. Espero tenir-te a prop en aquell moment.
No sé quan tornaré, però penso en tu i
t’ enyoro.
Amb el meu amor
Cecilia
Rebut per correu electrònic.
Estimada Cecilia. Perdona.
Reconec que he oblidat tots els nostres pactes des del moment que em vas
anunciar el teu viatge. He d’ acostumar-me a la teva absència, més en els
dies en que m’ era possible acompanyar-te. Desitjava molt venir amb tu!
M’he sentit foragitat de la teva vida
T’espero, t’espero el temps que
calgui, però si es possible escriu-me. T’acompanyaré en la teva recerca en la
distància.
En Dog et busca tot el dia. Passa les
tardes al costat del seient del teu taller, i només el so de la clau de
la porta quan entro al pis, el fa aixecar apressadament per córrer al darrera
meu.
Anava a dir, no tardis. Rectifico,
troba allò que anheles...
T’estimo sempre
Eduard
Després de recórrer la Venècia
coneguda i turística, tot i que en una tardor tant avançada disminueix el
nombre de visitants, m’ he endinsat per carrers desconeguts. Ha fet uns dies de
fina pluja i la boirina corria lenta resseguint els camins d’ aigua. Es
complicada la Venècia dels petits canals utilitzats pel transport. Sempre en
direcció nord- est, he travessat barris
més populars, entre ells el veïnat jueu, on la roba estesa sovinteja en els
balcons. Les barques transporten les petites mercaderies per la ciutat, i
les olors i l’ ambient i també les cases, tenen la quotidianitat
que dona la feina feixuga del dia a dia.
He vingut buscant aquell espai.
Sí, aquell que descriu el llibre que em vas regalar d’ Àlex Susanna. Te’l
llegia amb l’emoció de la descoberta. Recordes aquella descripció
que després, en un llibre posterior transforma en poema? L’estança que dona
a la llacuna te una lluminositat estranya, surreal. De la finestra veiem la
llacuna aturada en ella mateixa, silenciosa. Te una claror entre gris i
daurada. L’ aigua no es mou.. Surto de l’ estança al jardí, i retorna la vida.
Torno a entrar a l’ habitació i tinc la mateixa impressió, la d’ entrar
en una altra dimensió. Dos temps oposats: a un pas de la vida, l’ eternitat.
Eduard. He quedat presonera del parany
de les paraules. La descripció, mes complerta encara, m’ha fet buscar i buscar
aquest moment exacta en que el temps queda suspès, i podem albirar i copsar per
un moment un espai que potser etern.
L’he tingut a l’ abast, m’he apropat
a Madonna de l’Orto, he vist el jardí humit i frondós..., però al davant
tenia unes bastides que m’han impedit entrar on el poeta va trobar la seva font
d’inspiració. Obres ! Potser un avís per recrear per mi mateixa la
visió personal, intransferible, del que potser és l’experiència d’ allò etern.
He allargat una mica mes la meva
estada. He hagut de pair, primer la decepció, després la certesa de que
les descobertes són fruit de les pròpies vivències. Vinc amb una mirada
interior que no dubto em portarà canvis importants
No tardaré gaire. Tinc un munt de
coses per comunicar-te.
Veus com havia d’ anar-hi sola?
Desitjo com mai sentir-me al teu costat.
Rep una abraçada com a preludi...
Cecilia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris ens ajuden i ens animen. Gracies pel teu temps.