EL XIPRER I LA MERLA

              

Bon dia, comença a clarejar”, diu el xiprer (Cupressus semprevivens) a la merla (Turdus merula),“has dormit bé?”

La merla li respon cantant: “Em sento tan bé picant dins les teves branques... sento un pessigolleig   que em desvetlla de bon matí”.

“Estic enamorat del teu cos negre i el color ataronjat del teu bec, envejo la teva mobilitat, a mi  només em mou el vent”.

“Tu tens una estructura magistral, ets de capçada llarga i estreta, ets esvelt, toques de peus a terra i  embelleixes els camins”.

“Avui farà bon dia”, diu el xiprer, “el vent serà suau i ja surt el sol a l'horitzó”.

“Ja són les vuit, el veí del carrer de Sant Pere, amb la fressa de la seva moto ens espanta a tots els ocells, i tots prenem el vol i ens enlairem”, diu la merla.

“A mi aquest xivarri no m'afecta. El que sí m'afecta és que em deixa la bossa de les escombraries als meus peus, mai les tira al contenidor”, diu l'arbre.

“No m'estranya, si ni baixa de la moto i tira a si l'encerto l'endevino”, diu la merla. “M'hi he fixat”.

“Ja arriben els que passegen els gossos. El que duu el gos llop no recull mai els excrements de la  seva mascota i ho dissimula mirant el mòbil”, diu el xiprer.

“Nosaltres hem de compartir l'espai i la manduca amb les garses i les tórtores turques. Ara també amb uns ocells molt grossos, els gavians argentats, de més de 60cm de longitud”.

“Tu ets més elegant que tots ells i el teu cant és inconfusible”.

“Aprofitaré la bonança i aniré a fer un vol per fer un cop d'ull a Arenys, volaré sobre els seus set  convents que fan un anell que encercla la vila”.

“Jo només puc contemplar la muntanya del Mal Temps, el port, la platja i si el dia és clar veig  Montjuïc i l'Hotel Vela”, diu el xiprer.

“M'he parat damunt del fil elèctric per descansar i he vist com el jove repartidor de publicitat ha tirat al contenidor un plec de fulls de la propaganda que ha de repartir”.

“Així sí que acabarà de pressa de repartir”, diu l'arbre.

“Ui!”, diu la merla, “el contenidor està baixant pel passeig, uns gamberrots l'han desfrenat i avall va que fa baixada”.

“Crec que la jardinera que hi ha al capdavall del camí farà de barrera i el frenarà”, diu molt capficat  el xiprer.

“Mira quin goig fan els optimists blancs sobre l'aigua blava, hi han regates. Les zodíacs les arrosseguen fins a fora port”, diu la merla.

“Em sento útil quan els esportistes fan parada al meu tronc per recolzar-hi el peu i fan flexions”.

“S' acosta la primavera i de seguida serem a l'estiu i podrem gaudir de les festes. A mi la que  més m'agrada és la dels focs de Sant Joan”, diu l'ocell.

“Quan és la festa major, Sant Zenon, veig els focs artificials des del meu lloc estàtic”, diu el xiprer.

“En canvi els meus col·legues i jo hem de volar lluny per no tenir cap ensurt”.

“Per Sant Roc, aquest any passat, el cercavila nocturn va passar pel passeig de la Pietat i va quedar tot a les fosques i una munió de gent es va passejar a munt i avall. Els gegants  van ballar just davant meu i em vaig sentir important”, va dir el xiprer.

“Quan arriba la vesprada, la lluna ens il·lumina i Venus resta quieta i resplendent”, diu la merla.

“A mi m'emocionen els estels fent figures que els homes en diuen constel·lacions”, fa el xiprer.

“La nostra amistat resta silenciosa... El vent bufa terralet, les ones remuguen cançoneres, els gats a la nit miolen, l'espigol de les jardineres ens regala la seva flaire... Els llums de les finestres s'apaguen. Per un moment tot resta endreçat i en pau”. Aquest ha estat el darrer pensament del xiprer i la merla. 

                                                    

                                                  Anna Majó i Cardús