CARTES

1ª Carta d’Emma Costa a Jaume Bonet

EMMA COSTA

Mallorca, 222, 1ª - Barcelona

Barcelona, 25 de Març de 2014

Sr. Jaume Bonet

Barcelona

Estimat Jaume,

Fa dies que t’estic trucant al telèfon de casa i al mòbil i no hi ha manera de trobar-te. Ara començo a estar una mica preocupada.

Els dies passen tan de pressa que no me n’he adonat que fa molt de temps que no parlem.

Ja fa quasi quatre anys de la mort de la teva dona i de l’afligit que estaves el dia de l’enterrament. Lamento no haver estat més pendent de tu en aquells moments.

Quan vaig voler acabar amb la nostra relació de més de vint anys, en vam iniciar una altra d’amistat que encara perdura, a pesar de què al començament et va costar acceptar-ho.

Sempre, sempre ens vam anar trucant o veient de tant en tant. Fins i tot ens comentàvem I ens donàvem consells de les nostres noves parelles.

He de reconèixer, però, que darrerament ens trucàvem poc i tot d’una he començat a pensar que potser no estàs bé i és per això que t’escric aquesta carta amb la confiança que, encara que potser ja no visquis al carrer Vergós, algú o altra trobarà la carta i te la farà arribar.

Espero que la puguis rebre i que tu mateix em puguis dir que estàs bé. Tinc moltes ganes de veure’t i sobretot de saber que ets el Jaume de sempre.

T’he dit moltes vegades que quan em vaig quedar vídua amb poc més de quaranta anys vaig tenir molta sort de conèixer-te i que m’estimessis. Em vas ajudar i cuidar en tots aquells anys, tot i que ens portàvem vint anys de diferència. Eres un home casat i em vas dir des del primer moment que no deixaries mai la teva dona.

Després de tots aquells anys amb tu, vaig pensar que podria trobar una altra parella més jove i poder-m’hi casat i et vaig dir que acabéssim la nostra relació. Ara, ja amb més de seixanta anys, veig que no és tan fàcil trobar algú que de veritat vulgui compartir la vida… i si la vaig trobar, llavors era jo qui  no la volia compartir.

Bé, espero rebre notícies teves ben aviat i poder-nos veure.

Rep una abraçada molt forta de la teva amiga,

Emma

2ª carta

D’Elvira  Bonet a Emma Costa

ELVIRA BONET

c/Vergós, 19, pral.  - Barcelona

Barcelona, 7 d’Abril 2014

Sra. Emma Costa

Barcelona

Benvolguda amiga,

He rebut la carta del 25 de Març que li va enviar al meu pare. M’he permés obrir-la i llegir-la, ja que el papà ja no viu a Barcelona.

Conec perfectament la seva relació amb el papà, ja que va ser la que més va durar de les moltes que va tenir.

És veritat que el papà no es volia separar de la mamà, tot i que des de sempre no es van entendre mai. No sé pas com ens van poder tenir al meu germà Jaume i a mi.

Crec que va ser per la seva posición social, -quina tonteria-, diríem ara, però llavors aquestes coses pesaven molt.

El papà, teòricament, sempre va viure a casa, al carrer Vergós, però marxava quan li convenia i amb qui li convenia. No ho dic per a vostè, perquè penso que amb vostè va ser diferent. Crec honestament que ell no va ser prou valent per a donar el pas i separar-se de la mamà.

Amb la seva actitud no va donar cap oportunitat a la mamà ni tampoc se la va donar a ell. No obstant això, no el va privar de portar d’acompanyant  als Congressos que es feien arreu del món, a la parella del moment, amb la silenciosa complicitat dels seus col·legues professionals. Quina hipocresia tot plegat!.

Bé, vostè vol saber com està el papà i ara li explico:

Després de la mort de la mamà, incomprensiblement va entrar en una profunda depressió. Dic incomprensible, perquè ningú s’imaginava que li pogués afectar tant.

Aquella depressió va emmascarar el començament de l’Alzheimer, endarrerint el diagnòstic i el tractament. Ara la malaltia ja està en una fase bastant avançada. Com que tant el meu germà com jo treballem, vam haver d’ingressar el papà a una Residència a Sitges.

Com sap, al papà sempre li va agradar el mar i en aquella localitat pot prendre el sol als jardins del Centre. I nosaltres el podem anar a veure els caps de setmana.

Sàpiga que pràcticament no coneix ningú; moltes vegades ni a nosaltres mateixos, no obstant, si ho desitja, amb molt de gust la puc acompanyar a veure’l algun dissabte o diumenge que li vagi bé.

Sento no poder-li donar unes notícies més bones del papà, però la vida és així. De totes maneres creiem que ell no pateix i a la seva manera se’l veu tranquil.

Cordialment,                                   Elvira Bonet

3ª carta

D’Emma Costa a Elvira Bonet

Emma Costa

Mallorca, 222, 1ª  - Barcelona

Barcelona, 7 de Maig 2014

Sra. Elvira Bonet

Barcelona

Benvolguda amiga,

Et vull donar les gràcies per acompanyar-me a veure el teu pare el passat divendres Sant a Sitges.

Com vas comprovar em vaig quedar molt impactada de veure’l. Ja el dia de l’enterrament de la vostra mare em va sorprendre  trobar-lo tan afectat. Potser se l’estimava més del que semblava.

El centre està molt bé, amb el jardí vora el mar, que segur que l’ha de relaxar.

D’aspecte el vaig trobar molt més envellit, però dandi com sempre. Si més no l’enfermetat no l’ha fet perdre els bon hàbits higiènics que tenia.

Amb els seus cabells tan blancs, bronzejat pel sol, com a ell li agradava, ben afaitat i vestit tan elegant, feia patxoca… però va ser molt dur comprovar que no sabia a qui tenia al davant.

Els seus ulls d’aquell blau tan bonic, em miraven sense cap espurna de coneixença. Això va ser el que més em va afectar, com ja et vaig comentar.

Per la tarda, després de dinar, quan estàvem al jardí, tu et vas aixecar per anar a parlar amb la Directora i jo vaig fer un darrer intent de connectar amb ell. M’havia adonat que portava el rellotge que jo li havia regalat feia molts anys.

Vaig preguntar-li: Jaume, qui et va regalar aquest rellotge tan bonic que portes? I ell va arrugar el front com intentant recordar i al cap d’uns moments va contestar: no ho sé qui me’l va regalar.. però, però era algú que m’estimava molt.

El vaig mirar directament al ulls i tot i que vaig veure com se l’hi il·luminaven per un instant, no vaig veure cap signe de què em recordava. Fa mal adonar-se de què el malalt ha perdut la memòria dels seus records i que no sap qui és el que està al seu costat.

T’agraeixo molt que em permetessis visitar el teu pare i et desitjo totes les forces i ànims possibles per acompanyar-lo en aquest difícil tram de la seva vida.

Saps que per a qualsevol cosa que necessiteu podeu comptar amb mi, per la vostra amabilitat i per l’amor i després amistat que he mantingut durant tots aquests anys amb el vostre pare.

Amb tot afecte,

Emma

                                                                       Yamuna  23 Abril 2014