ARRÒS BLANC            

Avui que la dona és a dinar amb unes amigues, em faré arròs blanc... quasi sempre que estic sol em faig arròs bullit, ja en sóc un especialista... m’agrada i em posa bé la panxa sol sense pèsols que me l’endolceixen massa, a mi els pèsols m’agraden ofegats o barrejats amb favetes ceba i botifarra negra o pèsols amb sípia... però l’arròs blanc m’agrada sol amb un bon raig d’oli, més que a la cubana. A veure... l’olla amb força aigua un grapat de sal dos allets ben pelats i una fulla de llor de Sant Iscle del llorer del camí de sota la masia... Mira que els de la Diputació van fer una bona pelada dels llorers del camí de Vallgorguina és clar que també van treure totes les bardisses i les acàcies invasores, ara les antigues feixes fan goig convertides en prats però al principi es veia tot molt desmantellat... Centenars de carpetes d’expedients d’arxivadors de propaganda llibres maquinària taules cadires tot escampat per terra a punt de trinxar cremar o llençar... desolació total. Aquest sí que és un bon desmantellament el de l’estudi de Barcelona. Quina pena!... L’aigua ja bull hi tiro l’arròs una taceta ben curulla i un raig d’oli. Deixa’m remenar bé... Quaranta anys de professió de treball de clients diversos... Quina sort vaig tenir de jubilar-me fa cinc anys! Ara la negra li ha tocat al meu soci, haver-ho de desmuntar tot. I la seva filla què  farà? encara no té quaranta anys... i la “secre”? amb cinquanta anys dos anys d’atur i després què?... Haig de tornar a remenar l’arròs... Aquesta punyetera crisi! Mira que n’havíem passat de crisis des que vàrem començar l’any setanta-tres, la de la transició la dels anys vuitanta la post olímpica dels noranta però aquesta... ja es veia a venir ja, tothom deia això un dia petarà però ningú s’imaginava que seria tan llarga i profunda. I tot a causa dels de sempre, corruptes mafiosos egoistes ambiciosos el gran capital financer i els qui es volen enriquir en quatre dies... No serà que no vam tenir també ocasions i propostes de “xanxullos”... Qui els va “parets” a tots plegats!... Em sembla que haig de tenir un bistec descongelat a la nevera... aquí, ja el tinc una mica de sal l’acompanyaré amb quatre tires de carbassó tot a la planxa. “Vinga” que es vagi fent... tomba i tomba... A veure com està l’arròs? ja han passat més de deu minuts m’agrada amb el gra solt que no formi una massa si fos pasta diria que m’agrada “al dente”... ui! que crema ja està bé... l’escumadora i al plat... En aquest món no hi ha justícia tots aquests sapastres voltant pel carrer i els miserables desnonats o a la presó cada dia els rics més rics i els pobres més pobres... això no pot continuar així algun dia petarà tot la gent no ho podrà suportar alguna cosa hauran de fer... Tot al carret i cap al menjador... avui per celebrar que estic sol i tranquil em “fotaré” una cervesa. A veure les notícies de la tele... Vaja! Aquí tenim la “monina” amb els seus “morritos” les dentetes de conill i la carona de no haver trencat mai cap plat predicant-nos la constitució... i el Racoi amb el seu No bemoll major sostingut. Quin panorama!... Cal reconèixer que almenys l’arròs blanc em queda bé. És boníssim!

                                                              Roc de Vallsanís