Missatge dels profes

Deia un savi que “la vida només es transmet fent l’amor, ja sigui procreant, obrant o resant, i allà on no hi ha amor, només hi ha una caricatura de la vida, avorriment i mort”. En el nostre taller ens hem fet ressò d’aquestes paraules i ens dediquem a això, a fer l’amor. El fan les paraules entre elles, les causes amb els efectes, la forma amb el seu clàssic amant: el contingut; les aparences amb els desitjos més ocults. I el resultat, com acostuma a passar quan es fa l’amor, són uns bonics i petitons fillets: els textos. N’hi ha de més curts i de més llargs, poètics o irònics, tendres i, fins i tot terrorífics. De manera que, quan els llegiu, preneu-vos-ho com si uns pares us ensenyessin la foto de les seves criatures que, per descomptat, són les més boniques del món.

dimecres, 12 de març del 2014

DILEMA RESOLT.  

     

(Estil directe lliure)
Recordo aquell dia com si fos avui. Estava a la finestra del menjador de casa mirant encantada el terra del pati de sorra que teníem a baix. Per un moment em vaig quedar enfavada, la mirada perduda però fixa al llimoner, que frondós!, ple de llimones!. Les joguines de la canalla disperses pel terra i el galliner buit, anàvem a desmuntar-lo, ja feia temps que havíem decidit de no criar més pollets ni ànecs. L’etapa de dedicació exclusiva a la casa i a la família estava arribant a la seva fi.
Havien passat cinc anys des del naixement del meu primer fill, ara en tenia dos i malgrat tot el tragí d’aquells anys notava dintre meu un buit que no coneixia però si que identificava. Quelcom estava canviant dintre meu i quelcom m’empenyia a canviar fora meu.
Per un moment els ulls varen deixar de mirar el buit per posar-se damunt del rellotge, oh! que tard! Tinc d’ anar a recollir els nens –vaig dir, i vaig sortir corrent.
L’ endemà tan bon punt em vaig despertar el primer que vaig fer va ser baixar al garatge. Allà, en unes capses hi havia tots els llibres i els apunts del meus estudis abandonats. Sense saber-ho aquella nit en mig del son vaig descobrir el canvi que volia fer, seguir en la meva lluita. I per això calia emprendre de nou els estudis que temps enrere havia deixat. Així és que vaig recollir la caixa amb tots els materials i la vaig posar damunt la taula de l’ estudi. Ja tenia clar el que faria, continuaria estudiant.
(Estil indirecte lliure)
Recorda aquell dia com si fos avui. Estava a la finestra del menjador de casa seva mirant encantada el terra del pati de sorra que tenien a baix. Per un moment es va quedar enfavada, la mirada perduda però fixa al llimoner, què frondós!, ple de llimones!. Les joguines de la canalla disperses pel terra i el galliner buit, anaven a desmuntar-lo, ja feia temps que havien decidit de no criar més pollets ni ànecs. L’ etapa de la dedicació exclusiva a la casa i a la família estava arribant a la seva fi.
Havien passat cinc anys des del naixement del seu primer fill, ara en tenia dos i malgrat tot el tragí d’ aquells anys notava dintre seu un buit que no coneixia però sí que identificava. Quelcom estava canviant dintre meu i quelcom l’ empenyia a canviar fora seu.
Per un moment els ulls varen deixar de mirar el buit per posar-se damunt del rellotge, oh! que tard! Se’n havia d’anar a recollir els nens, i va sortir corrent.
L’ endemà, tan bon punt es va despertar, el primer que va fer va ser baixar al garatge. Allà en unes capses hi havia tots els llibres i els apunts dels seus estudis, abandonats. Sense saber-ho aquella nit en mig del son va descobrir el canvi que volia fer, seguir en la seva lluita i per això calia emprendre de nou els estudis que temps enrere havia deixat. Així és que va recollir la caixa amb tots els materials i la va posar damunt la taula de l’ estudi ja tenia clar el que faria, continuaria estudiant.
                                                     Sarró de somnis


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els vostres comentaris ens ajuden i ens animen. Gracies pel teu temps.