DILEMA RESOLT.  

     

(Estil directe lliure)

Recordo aquell dia com si fos avui. Estava a la finestra del menjador de casa mirant encantada el terra del pati de sorra que teníem a baix. Per un moment em vaig quedar enfavada, la mirada perduda però fixa al llimoner, que frondós!, ple de llimones!. Les joguines de la canalla disperses pel terra i el galliner buit, anàvem a desmuntar-lo, ja feia temps que havíem decidit de no criar més pollets ni ànecs. L’etapa de dedicació exclusiva a la casa i a la família estava arribant a la seva fi.

Havien passat cinc anys des del naixement del meu primer fill, ara en tenia dos i malgrat tot el tragí d’aquells anys notava dintre meu un buit que no coneixia però si que identificava. Quelcom estava canviant dintre meu i quelcom m’empenyia a canviar fora meu.

Per un moment els ulls varen deixar de mirar el buit per posar-se damunt del rellotge, oh! que tard! Tinc d’ anar a recollir els nens –vaig dir, i vaig sortir corrent.

L’ endemà tan bon punt em vaig despertar el primer que vaig fer va ser baixar al garatge. Allà, en unes capses hi havia tots els llibres i els apunts del meus estudis abandonats. Sense saber-ho aquella nit en mig del son vaig descobrir el canvi que volia fer, seguir en la meva lluita. I per això calia emprendre de nou els estudis que temps enrere havia deixat. Així és que vaig recollir la caixa amb tots els materials i la vaig posar damunt la taula de l’ estudi. Ja tenia clar el que faria, continuaria estudiant.

(Estil indirecte lliure)

Recorda aquell dia com si fos avui. Estava a la finestra del menjador de casa seva mirant encantada el terra del pati de sorra que tenien a baix. Per un moment es va quedar enfavada, la mirada perduda però fixa al llimoner, què frondós!, ple de llimones!. Les joguines de la canalla disperses pel terra i el galliner buit, anaven a desmuntar-lo, ja feia temps que havien decidit de no criar més pollets ni ànecs. L’ etapa de la dedicació exclusiva a la casa i a la família estava arribant a la seva fi.

Havien passat cinc anys des del naixement del seu primer fill, ara en tenia dos i malgrat tot el tragí d’ aquells anys notava dintre seu un buit que no coneixia però sí que identificava. Quelcom estava canviant dintre meu i quelcom l’ empenyia a canviar fora seu.

Per un moment els ulls varen deixar de mirar el buit per posar-se damunt del rellotge, oh! que tard! Se’n havia d’anar a recollir els nens, i va sortir corrent.

L’ endemà, tan bon punt es va despertar, el primer que va fer va ser baixar al garatge. Allà en unes capses hi havia tots els llibres i els apunts dels seus estudis, abandonats. Sense saber-ho aquella nit en mig del son va descobrir el canvi que volia fer, seguir en la seva lluita i per això calia emprendre de nou els estudis que temps enrere havia deixat. Així és que va recollir la caixa amb tots els materials i la va posar damunt la taula de l’ estudi ja tenia clar el que faria, continuaria estudiant.

                                                     Sarró de somnis