RETRAT D’UN ARTISTA I AMIC
“No ens podem permetre deixar de ser
actius.”
Ens vam conèixer, a
la terrassa de l’Ateneu la primavera del 2007. Les seves llargues patilles en
bandolera, les arracades d’anella a cada orella, el barret de palla panameny,
les ulleres anys 70, anells de plata amb calavera, com un pirata gipsy king
de Gràcia, la camisa multicolor, els pantalons informals, les botes de punta i
el bastó negre dalinià amb mànec de plata en forma de llebrer el feien ben
original. El seu posat mostrava una capacitat comunicativa gens usual a
l’ambient “ateneista”. Molts arenyencs se’l miraven de reüll, desconfiats. Era
divertit veure la seva expressió de sorpresa.
Després d’unes
canyes i d’una llarga conversa sobre música i pintura, amb molt de feeling,
em convidà al seu apartament per veure la seva obra. La sala-estudi era plena
de quadres. L’habitació plena de llibres, discos, quadres, amb ordinador i la
llitera elevada.
Em va mostrar
retrats i gravacions de les seves actuacions musicals com a solista llatí en
diverses formacions laietanes i a la plaça del Raspall, on va néixer i viure
molt temps i on hi té encara la família i amics, que visita cada any a les
festes de Gràcia.
A la terrassa
hi havia instal·lat el cavallet amb una tela a mig pintar i pinzells plens de
pintura de tota mena, amb tubs de colors esparsos damunt la taula i les
cadires. Vam fer unes copes de vi i comentarem els seus retrats, l’estil, el
simbolisme. I aprofitant la llum solar es va posar a pintar el quadre mig acabat.
Jo me’l mirava admirat. Semblava que els colors li sortissin dels dits, del
cap, del nas, les orelles... A poc a poc el quadre anava prenent formes i
colors d’estil psicodèlic, surrealista, naïf. La iconografia em recordava les
obres del Bosco, Brueghel, Chagall, Dalí. Mentre pintava comentàvem les imatges
i com les veiem des de la nostra perspectiva. Semblava voler implicar-me en la
seva obra.
A la fira de dibuix
i pintura de maig debutà a Arenys i li vaig comprar dues aquarel·les:
L’antic balneari Lloveres i el Concert per a
micos, al Palau de la Música, on participà.
Després va lamentar perdre el quadre del concert, que era molt
personal. Li vaig tornar. Me’l va canviar per un quadre a l’oli de Lilit
que acabava de pintar. És una imatge molt significativa per a mi, símbol
mitològic de creació del topònim del meu poble, Lillet. Vaig acceptar-lo
complagut. El tinc penjat al meu estudi, com una verge primitiva.
També hem coincidit a les festes de Gràcia, com l’any passat, que va
poder-hi actuar. Aquest hivern el vaig
acompanyar amb el cotxe a recollir el gran quadre dels Toreros que
esposà a Centelles. També vaig dur-lo a l’aeroport amb la seva amiga, pintora
finesa, on s’acomiadaren fins aquesta primavera. Ella li va fer un gorro de
llana hippy, que ell ha portat complagut tot l’hivern, en lloc de la txapel·la
que duia els hiverns, amb l’armilla, la cadena de plata i l’abric de cuiro
negre massa foscos per l’ambient sinerenc.
El febrer el vaig
acompanyar a la seva exposició, a la sala municipal d’Arenys de Munt.
Per a la
propera primavera el regidor de cultura li ha proposat exposar a Arenys de Mar.
Hem fet moltes
canyes, infusions i dinars a casa i als restaurants. Com ahir mateix. Espero
que l’amistat continuï per molts anys. I que la seva pintura sigui reconeguda.
Malgrat les seves dificultats té una activitat i una consciència envejable.
Salut, amic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els vostres comentaris ens ajuden i ens animen. Gracies pel teu temps.