LA VERITAT ESCAPÇADA

La família Armengol era  lliberal, culturalment rica i oberta de ment. Em va acollir molt bé, tenia un lloc privilegiat. Em sentia acompanyat , ben cuidat i reposava en un gran saló. Un bon finestral cobert amb unes cortines translúcides per matisar el llum.

A la sala s'hi podien passar bones estones i el mobiliari em feia sentir còmode, la taula i les vitrines eren de roure envernissat amb dibuixos i sanefes modernistes. El sofà era de pell d'un color fosc indefinit i la catifa era portada de Pèrsia, regal de l'oncle Miquel.

No cal dir que amb totes aquestes atencions em sentia feliç i afortunat.

Un dia, però, aquesta felicitat es va estroncar de cop quan una persona, sense miraments, em va mutilar. Aconseguí quedar-se part de mi després d'un llarg estira i arronsa. Ja mai més serviria per fer la meva feina en aquesta vida.

Primer ningú s'adonà del què havia passat, fins que un dia , el fill dels Armengol, va voler que jo l'hi expliqués una història.

No sabeu com va quedar en Jordi quan, al punt més interessant del relat, va perdre el fil de la història. El llibre que tenia a les mans amb tanta il·lusió estava mutilat, li mancaven unes pàgines que algun destraler havia arrancat.

Ja podeu imaginar la fi que m'esperava, un llibre sense totes les pàgines no serveix per a rés. A partir d'aquell moment ja em vaig veure arraconat. Es van acabar aquells privilegis de viure en un gran saló, fins que en Jordi va tenir la gran pensada d'anar a la biblioteca Fidel Fita d'Arenys a veure si tenien el mateix llibre.

Quan va poder seguir la història i va llegir el què s'hi explicava es va sentir enganyat, perquè el seu oncle Miquel sempre li comentava relats de la seva joventut, des d'un punt de vista molt diferent al de les meves pàgines. De seguida s'adonà que les fanfarronades que li explicava l'oncle com a soldat distingit dins la “División Azul”, no tenien rés de heroïcitat, sinó que eren barbaritats del que no se'n podia sentir orgullós.

El fill dels Armengol va fer fotocòpies de les quatre pàgines i les va posar dins el llibre de la biblioteca de casa. En aquell moment em vaig tornar a sentir feliç de poder guardar la historia sense retallades.

Així va ser com vaig continuar a la mateixa lleixa i amb el mateix orgull de sempre.

                                                                                                                                                                                                                                                     Menina